Entrades

Imatge
                                                              Déjame que te cuente...   (reflexiones 2015)     Yo también estuve ahí… conformada con mi suerte, considerando que la vida es una ruleta y a cada uno le toca vivir condicionado por las circunstancias, la familia o el lugar en los que ha nacido.    Imatge: dpalmaIA Pero que suerte tenían todas aquellas personas que iban creciendo y, no sabía yo cómo, conseguían cambiar sus vidas y liberarse de todas esas cargas que a mí me aprisionaban. Los “tú eres mayor" "tu eres más responsable” “tú lo entiendes mejor” “tú eres más considerada” “tú eres más solidaria” “tú no puedes dejarlo todo” “tú no puedes despreocuparte” “tu tienes familia” “tú tienes compromisos” “tú no puedes ni planteártelo!”  Todos esos “tú” los repetía mi mente aleccionada mientras mi alma se ahogaba observando como vivían, como disfrutaban, como viajaban, como se liberaban otr@s. Durante mucho tiempo confundí la aceptación con la renuncia. Una cosa es
Imatge
    Tot està bé   (reflexions 2017) L'atemporalitat d'alguns escrits els fa vigents en cada present. De vegades, compartir-los pot servir perquè altres ànimes s'hi identifiquin i recordin que no estan soles. Imatge: dpalmaIA No puc recordar com va començar tot. Perquè estic convençuda que, quan et fas conscient que hi ets, t’adones que ja fa temps que va començar. Un comentari d’aquí, una història d’allà, una cançó, una experiència resolta, una activitat compartida... qui sap. El cert és que un bon dia despertes. No d’un somni, no. Despertes d’una mena de letargia. I s’obre davant teu una immensitat que et fa aclucar els ulls i que et desborda la ment. I la impaciència només es fa suportable si t’ho prens amb calma, per estranya que sembli. Hi ha dues opcions: obsessionar-se per adquirir coneixements o jugar a descobrir-los. I gaudir descobrint ha de ser l’únic objectiu. No hi pot haver cap altre, si vols sobreviure a l’allau d’oportunitats que arriben de sobte, del no