Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta inicis
Imatge
  Déjame que te cuente... Reiki. Mis veintiún días de limpieza Decidí que mal no me podían hacer unas sesiones diarias. No dejaba de ser un estado de relajación e incorporar una rutina a mi desordenada vida seria, con toda seguridad, una experiencia beneficiosa. Poner a prueba mi constancia seria también un buen reto para mí. Te recomiendan que no las hagas tumbada para evitar el sueño. ¿Y cómo creen ustedes que las hice yo? ¡Exacto! Antes de dormir, metida en la cama, encontraba el tiempo para iniciar el ritual de imposición de manos, que no acostumbraba a ir más allá del plexo solar. Me dije a mi misma que si no iba más allá debía ser que no lo necesitaba y con esa actitud inicié, sin saberlo, uno de los mejores y más importantes aprendizajes que debería acompañar al ser humano: no sentirse culpable por hacer o dejar de hacer, solo ser consciente y responsabilizarse de las propias decisiones. Yo escogía hacer las sesiones tumbada aceptando el riesgo de dormirme y la posibil...
Imatge
        Déjame que te cuente...   (reflexiones 2015) dpalmaIA Pero que suerte tenían todas aquellas personas que iban creciendo y, no sabía yo cómo, conseguían cambiar sus vidas y liberarse de todas esas cargas que a mí me   aprisionaban.   Los “tú eres mayor" "tu eres más responsable” “tú lo entiendes mejor” “tú eres más considerada” “tú eres más solidaria” “tú no puedes dejarlo todo” “tú no puedes despreocuparte” “tu tienes familia” “tú tienes compromisos” “tú no puedes ni planteártelo!”  Todos esos “tú” los repetía mi mente aleccionada mientras mi alma se ahogaba observando como vivían, como disfrutaban, como viajaban, como se liberaban otr@s. Durante mucho tiempo confundí la aceptación con la renuncia. Una cosa es aceptar nuestra situación, la que sea, de manera temporal y otra muy distinta es renunciar a poder cambiarla. Y es desde la aceptación, desde el reconocimiento, que se puede aspirar al cambio. En el momento que fui consciente de...
Imatge
    Tot està bé   (reflexions 2017) L'atemporalitat d'alguns escrits els fa vigents en cada present. De vegades, compartir-los pot servir perquè altres ànimes s'hi identifiquin i recordin que no estan soles. Imatge: dpalmaIA No puc recordar com va començar tot. Perquè estic convençuda que, quan et fas conscient que hi ets, t’adones que ja fa temps que va començar. Un comentari d’aquí, una història d’allà, una cançó, una experiència resolta, una activitat compartida... qui sap. El cert és que un bon dia despertes. No d’un somni, no. Despertes d’una mena de letargia. I s’obre davant teu una immensitat que et fa aclucar els ulls i que et desborda la ment. I la impaciència només es fa suportable si t’ho prens amb calma, per estranya que sembli. Hi ha dues opcions: obsessionar-se per adquirir coneixements o jugar a descobrir-los. I gaudir descobrint ha de ser l’únic objectiu. No hi pot haver cap altre, si vols sobreviure a l’allau d’oportunitats que arriben de sobte, del ...