Tot està bé (reflexions 2017) L'atemporalitat d'alguns escrits els fa vigents en cada present. De vegades, compartir-los pot servir perquè altres ànimes s'hi identifiquin i recordin que no estan soles. Imatge: dpalmaIA No puc recordar com va començar tot. Perquè estic convençuda que, quan et fas conscient que hi ets, t’adones que ja fa temps que va començar. Un comentari d’aquí, una història d’allà, una cançó, una experiència resolta, una activitat compartida... qui sap. El cert és que un bon dia despertes. No d’un somni, no. Despertes d’una mena de letargia. I s’obre davant teu una immensitat que et fa aclucar els ulls i que et desborda la ment. I la impaciència només es fa suportable si t’ho prens amb calma, per estranya que sembli. Hi ha dues opcions: obsessionar-se per adquirir coneixements o jugar a descobrir-los. I gaudir descobrint ha de ser l’únic objectiu. No hi pot haver cap altre, si vols sobreviure a l’allau d’oportunitats que arriben de sobte, del no