
La plenitud d'un instant (reflexions 2013) Sempre arriba el dia que alguna cosa desperta la necessitat d’omplir una pàgina en blanc. O potser dues, si s’escau. De sobte, la mirada plena de vida d’un avi, la paraula no dita d’un infant, una música llunyana que mai arriba, una campanada incompresa, l’olor d’incens que s’allibera al carrer per sota d’una porta o una poma fresca acabada de collir poden demandar permís per passejar la teva ment i trobar complicitats amb els pensaments que la consciència sovint arracona. I respires fons per omplir els pulmons de la calma que el cos necessita. I el silenci s’omple d’imatges i les imatges de paraules i les paraules es converteixen en preguntes. Per què? Per què des dels inicis del món l’home frisa per trobar respostes? Per què se les inventa, en no trobar-les? Per què no gaudir del què realment saps, del què tens a l’abast del coneixement, de la comprensió? Per què la negació a acceptar la limitació humana? Potser perquè...